Desembre 2019
Dil Dim Dic Dij Div Dis Diu
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31

Impalada 2011

 

Data: 18 de juny de 2011

Lloc de sortida: Restaurant Mas Corts, Sant Fost de Campsentelles

Inscripció: 230 participants a la sortida, 205 a dinar.

Recorregut: Sant Fost de Campsentelles - Vilanova del Vallès - Granollers - Sant Feliu de Codines - Sant Llorenç Savall - Granera - Castellterçol - Centelles - Seva - Collformic - Santa Maria de Palautordera - Llinars del Vallès - La Roca - Vilanova del Vallès - Sant Fost de Campsentelles

Organització: Moto Club Impala


 

Impalada 2011

Després de molts anys la sortida no es va fer en el Tibidabo, ni tan sols a Barcelona. El restaurant Mas Corts de Sant Fost de Campsentelles, a vint minuts de la ciutat, era el punt de sortida i també d'arribada. El canvi d'escenari propiciava que la gent vinguda de lluny amb furgonetes i remolcs poguessin deixar-los aparcats. I la mesura estava ben justificada, ja que hi va haver participants vinguts de Múrcia, València, Madrid i Toledo. Una altra novetat va ser la foto individual que es feia a cada participant només arribar, amb la intenció gairebé aconseguida de que hi hagués almenys una foto de cada participant.

La caravana va arrancar amb un cert retard i, al principi, les carreteres tan transitades del Vallés, plenes de rotondes i cruïlles, feien la ruta una mica pesada. Calia estar atent a la senyalització disposada per l'organització, que va demostrar ser de gran ajuda. Però aviat va començar la diversió, la pujada a Sant Feliu de Codines marcava les primeres diferències i el grup es començava a estirar. Potser no es va estirar prou, ja que aviat va haver-hi el primer ensurt quan el Doro va sortir de la carretera al tram de Sant Llorenç Savall. Ell no es va fer pràcticament res, però la moto va anar contra un arbre i va quedar força malmesa. En la confusió algú va tirar a terra en Joan Rossinyol, que havia frenat in extremis per evitar l'embús. El cop va ser fort, se li va trencar el casc i l'atordiment inicial va aconsellar que passés una revisió a l'hospital, on es van descartar lesions importants més enllà d'un cop fort a les costelles.
La presència de ciclistes obligava a estar molt atent als dos sentits de la marxa. Però tot i així pocs quilòmetres més endavant va haver-hi un nou accident, aquest cop més important. Un dels amics vinguts de Múrcia, Andrés “el Chicharra” va caure anant a parar contra el guarda-rail fent-se un bon tall al braç, del qual rajava molta sang. L'aparatositat de la ferida va aconsellar la intervenció de l'helicòpter del RACC l'equip del qual el va estabilitzar per ser finalment evacuat per terra en ambulància. Finalment la cosa no va resultar tan greu com semblava.

Arribàvem al primer reagrupament, a Castellterçol, sense haver cobert ni la meitat del recorregut i ja hi havia dos persones a l'hospital... no es podia dir que els nostres ànims passessin pel seu millor moment. Per això va ser benvingut l'aperitiu popular organitzat per Moritz, que ens obsequiava amb Aigua de Moritz (que és cervesa 0.0, tampoc no es tractava d'animar-nos excessivament).

La ruta seguia cap a Centelles i la Plana de Vic, s'enfilava al Montseny per Seva i El Brull (nova neutralització, i breu), coronava Collformic i baixava de nou cap a Sant Celoni. Tot plegat, uns paisatges magnífics i unes carreteres bellíssimes amb molt poc trànsit que ens van fer gaudir al màxim de les qualitats de la Impala. Un altre breu reagrupament a Dosrius abans de fer el Coll de Parpers i, ja més tranquil·lament, la comitiva va dirigir-se a Mas Corts per fer un dinar ben merescut. El camió clàssic de Moritz, tan simpàtic, ens esperava a l'arribada amb cervesa fresca.

El dinar va resultat esplèndid i el servei, impecable. Gràcies a les bones arts de la família Cardús, aquesta vegada el llistó va tornar a quedar ben amunt. El més important era que els ferits es recuperaven. Amb el braç ben embenat i setanta punts de sutura, l'Andrés va ser a temps a dinar i es va guanyar un fort aplaudiment. En Joan era a casa i li començava a fer mal tot, però no s'havia trencat res. Més tranquils, vam poder gaudir del bon ambient que sol caracteritzar les Impalades. En Lluís Mulero, el Salva Talavera, el Doro, en Salvador Bueno i en Carles Baró es van endur aquesta vegada les plaques en reconeixement de la tasca feta en favor del Moto Club. El sorteig va posar punt i final a una jornada en què van passar moltes coses, però que va acabar amb ganes de que arribi una nova Impalada.

Més imatges:

Impala ALTAYA